25 d’oct. 2011

Al final d'ETA


L'anunci per part d'ETA del final definitiu de les seves activitats ha resultat per a la majoria dels ciutadans espanyols, bascos, catalans, un bàlsam, una bona notícia dins d'aquest món actual on precisament el que escasseja son les bones notícies. Tot i que cal anar en compte perquè un sector al menys molt sorollós (no se si també nombrós) no ha encaixat la nova amb gaire esportivitat argumentant la insuficiència dels plantejaments d'ETA, la desconfiança en la seva declaració o la necessitat en definitiva de trinxar a l'enemic sense pietat encara que això provoqui més víctimes innocents. Es tracta de gent propera a l'esperit de la portada publicada pel rotatiu dretà ABC el dia en que va concloure la conferència de pau de Donosti, en el qual s'acusava al grup d'Annan, Adams, Ahern i altres personatges reconeguts internacionalment ni més ni menys que d'estar al servei d'ETA.

A mi m'agradaria recapitular una mica per descobrir les dues ETA, la de la ETA en si i la dels que han alimentat per conveniència aquest conflicte i han convertit ETA en un instrument al servei dels seus interessos totalitaris i mafiosos. ETA va nàixer com un grup basc d'alliberament nacional genuí amb pensaments marxistes-leninistes que dins del context del franquisme no va tardar en entrar en la espiral de violència que impulsava de forma orgànica el règim totalitari i criminal (no a l'inrevés) especialitzant-se en la violència. Va ser un grup totalitari que no va respectar mai cap desviació ni dins ni a prop de la seva influència política, un grup que no va tardar en tenir un comportament totalment feixista i repressiu, però en definitiva un grup que ha durat massa temps per no sospitar d'una certa instrumentalització i eternització més o menys calculada. No se explica d'altra manera que ara hagi tants dimonis encesos davant de la seva fi, i que el que tindria que ser una bona notícia sigui interpretat d'una manera tant mesquina i grotesca pels ultranacionalistes espanyols.

Sigui com sigui ETA s'acaba, a despit dels cavernícoles que volen amagar el debat sobre l'autodeterminació emparats en el terrorisme que tant condemnen, però cal recordar que l'estat de 'dret' segueix on és, guanyador, prepotent, amb les seves actituds totalitàries i violentes. Cal pensar que s'ha acabat una petita violència, però que els que creuen que tenen el monopoli de la violència (com li agrada dir al lamentable conseller d'interior Felip Puig), segueixen exercint-la de moltes formes més subtils però no menys terribles que ETA. Som feliços si, cal aprofitar les petites alegries, però no som estúpids i seguim veient quan difícil en aquest país és practicar la democràcia de veritat o defensar els drets dels més febles, veiem també com a l'altra banda de la Mediterrània es resolen les coses extrajudicialment per assolir la tant esbombada democràcia de merda que aquí, ara per ara, fa perdre feines, cases i passar gana cada vegada a més gent per assedegar les necessitats dels més afavorits. ETA ho deixa, quan ho deixaran els mercats i els seus sicaris polítics?