Els membres de l'espècie humana sempre hem trobat arguments per justificar la nostra progressió imparable cap a la destrucció de la diversitat, cap a la nostra separació amb el món, sempre hem trobat idees desesperades per justificar la nostra incapacitat per relacionar-nos amb el medi i per reorientar la nostra més que difícil projecció a l'univers. Si algú vol descobrir una nova teoria relacionada amb aquest assumpte pot visualitzar aquest curiós vídeo en el qual Punset entrevista al científic amant de la ficció Kurzweil.
No obstant això al mateix temps que l'imaginari humà recent ha somiat amb panacees, moviments continus, pedres filosofals i altres solucions definitives, també ha imaginat la possibilitat contrària; la fi del món, cataclismes, judicis finals, invasions extraterrestres ... Aquesta és la faceta que defensa ara Stephen Hawking.
Però davant aquesta dicotomia Kurzweil-Hawking, en la qual al mateix temps un propugna l'expansió de l'espècie humana per l'univers sobre la base del avanç exponencial en la gestió de la informació i altres guanys tecnològics d'avantguarda, i l'altre planteja el perill de que siguem envaïts i saquejats per alienígenes al vell estil de la colonització del continent americà, el destacable és l'assumpte clau en comú que per a tots dos sembla ser un valor còsmic; la necessitat ineludible d'expandir, conquerir i saquejar. Kurzweil ho veu en primera persona del plural i Hawking en tercera persona del plural, però tots dos ho viuen així.
Que els científics de pro, alletats pel poder, no poden gestionar de forma sensata el seu contacte amb el coneixement, és quelcom del que no en tinc cap dubte. El poder pivota sobre un sistema no intel·ligent, incapaç de planificar a llarg termini, incompetent en la gestió de recursos i és impossible que es faci amb el servei d'autèntics savis, perquè els aliens ja estan aquí saquejant els recursos del planeta i són descendents dels colonitzadors de les diferents Amèriques, i la gestió exponencial de la informació no conduirà a res humà si en allò humà no hi ha significat. És més que probable que hi hagi altres formes d'entendre el món que no passin obligatòriament per l'espoli, aquest és el gran repte que hauria de ocupar-nos. Viatjar a la velocitat de la llum per repetir el que estem fent al nostre planeta és senzillament quedar-se al mateix lloc, el veritable viatge seria el de concebre una estratègia diferent que ens integri en l'univers.
