Molts cops sento que per als que no som cristians, ni musulmans, ni ens sentim adscrits a cap religió organitzada al voltant de cap estructura jeràrquica, ni al voltant de cap déu únic, ni entorn de res realment clar o establert, ni gaudim de les facilitats de tenir un manual d'instruccions, o mestres que ens orientin i ens diguin el que tenim que fer, ens costa entendre que hi hagi creients d'aquest tipus que pensin coses que realment valguin la pena.
A mi em passa una mica això. I tinc que recórrer a persones molt llunyanes per acceptar referents del món religiós monoteista i per aprofitar-ne coses. Però per lluny que estiguin els trobo i em fa il·lusió. Per exemple mentre feia un treball a la Universitat vaig tenir la sort de conèixer la existència d'una dona sorprenent; Margarida Porete.
Ella va viure ni més ni menys que fa uns set-cents anys i es clar que no podem saber amb certesa absoluta com vivia i que sentia, tot i que el seu llibre “L'espill de les ànimes simples” i el final de la seva vida deixen ben clar fins a on creia en el que escrivia. Fou una viva representant del lliure esperit com a tendència de pensament teològic. Indubtablement va recollir molts conceptes anteriors a ella, fonamentats en una relació amorosa espiritual que va tenir un gran ressò entre moltes dones religioses.
La conjuminació dels seus coneixements i del seu misticisme van resultar en conceptes molt potents, com foren el de posar l'Amor per damunt de la Raó en tot moment. En el seu Espill sempre és, paradoxalment per al concepte humanista, la raó qui no compren la lògica del camí que porta a Déu i a la anihilació. L'anihilació també és un concepte rellevant en aquest corpus místic, allò que Simone Weil descrivia com “el instante en el cual, por una fracción infinitesimal del tiempo, la verdad pura desnuda, cierta, eterna, entra en el alma” era l'estat previ a l'anihilació o el sisè estat definit per Margarida Porete “pues la abertura del dulce movimiento de gloria que da el gentil Lejoscerca no es sino un vislumbre que Dios quiere que tenga el alma de su propia gloria que poseerá eternamente.” I és el seté estat, aquesta possessió eterna, i en definitiva la mort, i l'objectiu místic, que serà la anihilació de l'ànima en tant que deificatio o retorn a Déu.
Un altra assumpte cabdal per Margarida Porete, i per a tota la mística del segle XIII, era la mediació, ja que la experiència unitiva de l'ànima esbalaïda comporta abans que res la eliminació de qualsevol mediació, cosa que fora de recintes controlats per a l'església institucional no pot resultar acceptable de cap manera perquè obre a la clientela una porta de sortida massa gran cap una espiritualitat sense copyright. La idea de que Déu no és aprehensible no deixa de ser potent en el context, i Margarida Porete reflectirà en la seva obra; “Pero no hay otro Dios que aquel de quien nada en absoluto puede conocerse...”, quelcom que després expressaran amb altres paraules i en un àmbit tancat i exclusiu místics com Juan de la Cruz o Teresa de Àvila.
Una religió lliure i feta a mida per a cadascú, sense intermediaris, quelcom revolucionari fins i tot avui en dia. Fa un temps deia que jo no era religiós, i aquesta tarda ho parlava amb una amiga, en realitat els que no son religiosos son els que deixen en mans de mitjancers la seva espiritualitat, sigui la que sigui.
A mi em passa una mica això. I tinc que recórrer a persones molt llunyanes per acceptar referents del món religiós monoteista i per aprofitar-ne coses. Però per lluny que estiguin els trobo i em fa il·lusió. Per exemple mentre feia un treball a la Universitat vaig tenir la sort de conèixer la existència d'una dona sorprenent; Margarida Porete.
Ella va viure ni més ni menys que fa uns set-cents anys i es clar que no podem saber amb certesa absoluta com vivia i que sentia, tot i que el seu llibre “L'espill de les ànimes simples” i el final de la seva vida deixen ben clar fins a on creia en el que escrivia. Fou una viva representant del lliure esperit com a tendència de pensament teològic. Indubtablement va recollir molts conceptes anteriors a ella, fonamentats en una relació amorosa espiritual que va tenir un gran ressò entre moltes dones religioses.
La conjuminació dels seus coneixements i del seu misticisme van resultar en conceptes molt potents, com foren el de posar l'Amor per damunt de la Raó en tot moment. En el seu Espill sempre és, paradoxalment per al concepte humanista, la raó qui no compren la lògica del camí que porta a Déu i a la anihilació. L'anihilació també és un concepte rellevant en aquest corpus místic, allò que Simone Weil descrivia com “el instante en el cual, por una fracción infinitesimal del tiempo, la verdad pura desnuda, cierta, eterna, entra en el alma” era l'estat previ a l'anihilació o el sisè estat definit per Margarida Porete “pues la abertura del dulce movimiento de gloria que da el gentil Lejoscerca no es sino un vislumbre que Dios quiere que tenga el alma de su propia gloria que poseerá eternamente.” I és el seté estat, aquesta possessió eterna, i en definitiva la mort, i l'objectiu místic, que serà la anihilació de l'ànima en tant que deificatio o retorn a Déu.
Un altra assumpte cabdal per Margarida Porete, i per a tota la mística del segle XIII, era la mediació, ja que la experiència unitiva de l'ànima esbalaïda comporta abans que res la eliminació de qualsevol mediació, cosa que fora de recintes controlats per a l'església institucional no pot resultar acceptable de cap manera perquè obre a la clientela una porta de sortida massa gran cap una espiritualitat sense copyright. La idea de que Déu no és aprehensible no deixa de ser potent en el context, i Margarida Porete reflectirà en la seva obra; “Pero no hay otro Dios que aquel de quien nada en absoluto puede conocerse...”, quelcom que després expressaran amb altres paraules i en un àmbit tancat i exclusiu místics com Juan de la Cruz o Teresa de Àvila.
Una religió lliure i feta a mida per a cadascú, sense intermediaris, quelcom revolucionari fins i tot avui en dia. Fa un temps deia que jo no era religiós, i aquesta tarda ho parlava amb una amiga, en realitat els que no son religiosos son els que deixen en mans de mitjancers la seva espiritualitat, sigui la que sigui.
