Escollir entre esquerra i país

Be, després de molt temps de tenir el blog aturat (les raons no us les explico però han estat de força major) torno a reprendre la publicació d'aquestes opinions no homologables agafant-me a un tema que no és d'actualitat bullent però és eternament viu. El canvi de líder a Esquerra Republicana de Catalunya em va sorprendre ja fa uns dies amb una sentència extravagant seva. Oriol Junqueras deia que 'Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país' Dicotomia artificiosa però que grata amb profunditat les ferides del nostre país perquè mai ha existit país sense esquerra. Son aquestes falses eleccions que mostren un biaix digne de la més profunda desconfiança, com per exemple aquella de “primer la guerra, després la revolució”.

Mai sabem per quina raó la gent sempre queda a la cua i primer son les abstraccions i els sacrificis, fins al punt que la gent mai es té en compte i l'únic que queden son les abstraccions. Un país no és res sense la gent. Un país és la gent que hi viu i hi treballa. I a la gent només se la defensa des de la esquerra. Esquerra i país van de bracet. I és absurd donar com a mal exemple la trajectòria del PSC-PSOE, doncs ja sabem que la seva política des del restabliment de la democràcia no ha estat d'esquerres, ha estat una traïció permanent a la majoria del seu electorat. De res en servirà (i ho he dit un bon grapat de vegades) la independència si això no queda clar. No té sentit viatjar amb gent sospitosa.

Per a la dreta el país son un grapat d'institucions manipulades, un grapat de tradicions artificioses, la llengua (quan convé utilitzar-la) i una bandera. Per a la dreta un país ho és tot menys la gent perquè la gent sempre hem estat carnassa per traficar, maltractar i comerciar amb ella. Ara Convergència i Unió ens ho està tornant a demostrar d'una forma molt clara amb aquestes retallades que només s'acarnissen amb els més febles, amb la classe productiva, que escanya els serveis més bàsics per a la població que paga el gruix de l'estat autonòmic i central. La dreta mai ha fet país, i per als que ens sentim d'esquerres cal que marquem bé la línia divisòria entre els que s'aferren a l'abstracció per oportunisme i conveniència, i els que volem un país de veritat on la gent sigui el més feliç possible.

Cosa de barres

Se que esteu tots atrafegats preparant la vaga de demà, tot i que aquí a Catalunya degut a que la nostra burgesia capitalista sempre ha estat molt humana i ens ha estimat tant als treballadors potser no caldrà fer-la amb tanta empenta, però desvieu l'atenció en la vostra tasca de preparar piquets i veieu que he trobat! Una nova bandera o senyera o el que sigui, per penjar ben alt!!

Israel o la tragèdia de l'idiota-criminal al poder

Després de l'atac terrorista realitzat per l'administració israeliana contra la “Flotilla de la Llibertat” en aigües internacionals, i l'assassinat d'almenys 10 civils, ha quedat demostrada quina pot ser la tragèdia que un país ha de arrossegar si la seva població comet l'acte irreflexiu i imprudent de triar en les eleccions a una barreja de idiotes-criminals per gestionar les qüestions del seu estat. Bush, Blair i Aznar ens van demostrar fins on pot arribar aquesta barreja i els espanyols ho varem viure en carn pròpia. Israel ja fa temps que encimbella en les seves administracions a personatges lamentables. Resulta paradoxal que un país tan desenvolupat tecnològicament col·loqui en el poder a pallussos sanguinaris, com si la cultura jueva no hagués donat el millor de la intel·lectualitat mundial.

És un fenomen que posa en dubte el projecte d'un estat jueu perquè redueix la grandesa del pensament jueu a alguna cosa ridícula, que ni Rufus T. Firefly, primer ministre de Libertonia hagués imaginat a la Sopa de Ganso de Groucho, amb un afegit tràgic i horrible, l'habitual assassinat gratuït i covard. La llista de genis d'origen jueu és inacabable, quina maledicció ha caigut sobre Israel perquè sigui governada per carnissers-imbècils? Sabem que la construcció d'Israel no va ser més que una operació colonitzadora occidental que creixia a l'ombra d'un oportunisme basat en fets espantosos, però Hanna Arendt i altres brillants pensadors jueus parlaven d'una transcendència, de al no assimilació per la conquesta d'un horitzó d'una humanitat universal, de la possibilitat de ser jueu en un altre estat-nació. Encara que ella ja no entenia massa bé en què consistia la creació d'un estat jueu, jo no tinc la intenció de carregar contra l'origen d'Israel, però em pregunto quina fatalitat fa que els seus governants siguin cada vegada més estúpids i estiguin més limitats a causa del que sembla una fugida cap endavant imparable que impedeix qualsevol reordenació en les planificacions de les qüestions d'estat.

Israel es condueix a si mateixa cap a una via morta quan  limita els aspectes de gran estratègia (acords de pau, bloqueig de Gaza, assentaments il·legals, relacions amb els seus veïns, qüestió dels refugiats ...) i en un escenari tan estret, en el qual segons sembla no hi pot haver cap acte generós, no pot ser governada més que per imbècils perillosos. En la política no tot pot ser càlcul mesquí, ha d'haver generositat, d'una altra manera el peix es mossega la cua i les coses no poden fer més que degradar-se.