Ara que, com a
conseqüència de la corrupció desmesurada, vivim moments de
convulsió política, molta gent té tendència a recórrer a
solucions úniques i simples. Son aquelles medicines miraculoses que
venien els xerrameques de l'oest americà convertides en política al
segle XXI, amb la diferència de que la majoria poden ser letals per
a tota la societat i no nomes un engany innocu com els falsos
regeneradors capil·lars. N'he seleccionat quatre que em semblen les
més concorregudes i perilloses.
1/ Xenofòbia.
La solució més fàcil i
falsa de totes és la que abanderen els del lema “primer els de
casa”. Podríem preguntar per exemple si això de “primer els de
casa” es refereix a robar, perquè ja no hi ha cap dubte de que en
això no ens ha fet competència ningú de fora. A aquells que
s'entesten en demostrar que la culpa/solució dels nostres mals rau
en la immigració caldria preguntar-los abans que cap altra cosa què
en faríem ara dels nostres fills que amb prudència no vam tenir i
que van ser substituïts per immigrants? També els tancaríem als
CIEs? Hi ha moltes raons que demostren que la immigració no és un
problema i en aquest escrit en podeu trobar un bon recull.
http://ferlacarrera.blogspot.com.es/2012/07/el-greu-problema-de-la-immigracio.html
Quan la solució consisteix en buscar bocs expiatoris o en carregar
el pes dels nostres fracassos als més febles i desprotegits vol dir
que toquem fons.
2/ Independència.
Una altra panacea és la
de la independència. Sembla ser que ho cura tot. No importa que el
dèficit, fiscal no sigui ja favorable, no importa que a Catalunya
els polítics dels principals partits també estiguin emmerdats en
casos de corrupció fins al coll, no importa que veiem que als
nostres municipis s'han malversat cabals públics de forma
impenitent, per a alguna gent pronunciar aquesta paraula és màgic.
Tampoc importa que un cop siguem independents continuem assetjats per
la troika i funcionant sota els mateixos paràmetres devastadors, si
deixem Espanya tot seran flors i violes i ferrarem els gossos amb
llonganisses. La independència és un altra remei que esquiva
l'arrel dels nostres problemes i surt per la tangent. Jo defenso el dret a l'autodeterminació però això no m'impedeix saber que el problema que patim té molta més profunditat.
3/ República.
La República també està
en boca de molts. No sabem a qui posar de president d'una possible
república però aquesta paraula màgica també ho cura tot.
¿Tindríem a Aznar, al Bono, al Duran i Lleida de presidents? Ah! No
ho sabem però República, República. Una sugerència; podríem
demanar-li a Juan Carlos de Borbón que fos el primer president de la
República, o potser ens seria més econòmic anar simplement a
Lourdes a buscar una ampolleta d'aigua miraculosa. Durant la Segona
República ja vam veure i viure els límits de la joiosa República
però ara tornem a sentir els cants de sirena. Jo no sóc monàrquic
però tampoc vull perdre el temps remenant institucions, el problema
no és institucional és sistèmic, ètic, moral.
4/ UPyD, C's; els que espern a la cua.
Desprès també tenim als
partits que han aprofitat la fallida dels més grans per agafar
volada, i que no estan implicats en casos de corrupció probablement
perquè no han tingut ni l'oportunitat, però que estan liderats per
la mateixa casta d'advocats pixatinters i funcionaris que conformen PP i PSOE.
Compte amb els seus programes polítics, on sovint hi trobarem
nacionalisme però del gros i una estima exagerada i preocupant pel
cadàver constitucional; “Constitución 78” i “Unidad de
España”, dues coses sagrades per aquests buròcrates del
pensament. Eixamplant el ventall; cal no refiar-se gens ni mica dels
polítics "professionals".
Cal que siguem conscients
de que els problemes que patim no tenen una solució fàcil i menys
una d'abstracta. El nivell de corrupció que pateix aquest país és
brutal, i es tracta d'un problema amb un abast que afecta a tots els estrats socials, no s'arreglarà nomes amb un
canvi d'institucions.
