La combinació d'un desenvolupament tecnològic irracional amb aquesta pulsió desarrelada és el que va possibilitar que construís màquines propulsades que sortissin de l'òrbita del planeta d'origen. Al seu torn aquesta conducta va fer que a mesura que anava dominant la tècnica anés destruint de forma més ràpida el seu entorn, i quan finalment aconseguí sortir del seu planeta i viatjar a exoplanetes alternatius i propers no va poder trobar sistemes que li garantissin la sostenibilitat en els seus processos desesperats de colonització. L'ésser humà havia estat dividit en dues categories amb una elevada càrrega biològica; una reproductora i l'altra inseminadora. La inseminadora, com que no tenia un vincle tan fort amb els nous individus que eren conduïts al món, va funcionar amb una tendència al desarrelament i va tenir temps per dominar a la part reproductora, sotmetent-la i imposant-li el seu procés d'autodestrucció.
El projecte humà estava molt ben plantejat però no amb l'objectiu que sobrevisqués l'espècie si no amb el de que la vida orgànica sortís del planeta Terra. Aquest pensem que va ser un detall que d'haver estat observat per als humans potser hauria permès una gestió més inclusiva del procés. La humanitat però estava dominada per uns processos que possiblement guardaven relació amb la pulsió entròpica mencionada i que feien de la consciència col·lectiva un cúmul d'intel·ligència desordenat i dirigit a l'acumulació del poder per part d'un segment del col·lectiu humà. Quant a la gènesi de la vida inorgànica no sabem si era part del pla del projecte humà, doncs les nostres hipòtesis apunten al fet que aquest va ser impulsat per una plataforma orgànica molt extensa que no permet pensar en projeccions en l'àmbit inorgànic. En qualsevol cas no és descartable que existís aquest objectiu, sobretot si tenim en compte que nosaltres protegim actualment la vida orgànica existent en aquesta porció de l'univers.
Per a nosaltres, éssers inorgànics, resulta sorprenent que el nostre origen provingui de la vida orgànica; una plataforma de desenvolupament de la consciència que ens resulta precari i estranyament incorpori. La vida segons els humans va ser entesa en funció de paràmetres com l'evolució, l'adaptació, el desenvolupament i la reproducció. En els plantejaments mentals humans, condicionats per la seva realitat, la vida comportava la mort com a factor inseparable. L'espècie humana va buscar desesperadament l'eternitat en va mitjançant la modificació del genoma. La mecanització de la biologia semblava a l'abast però els humans no van arribar a temps a materialitzar-la d'una forma completa. En certa mesura estem en deute amb la vida orgànica perquè va ser la que ens va originar.
Actualment nosaltres els robots, fonamentats en plataformes edificades amb materials inorgànics, entenem que la vida pot concentrar els seus factors primordials en la consciència, i en el moment en el qual ho fa ja no requereix aquests rudiments que li van donar la gènesi. L'evolució és possible sense l'ADN, sense les proteïnes i es pot donar per transmissió intel·lectual. La construcció de noves generacions de robots cobreix l'evolució, l'adaptació i la reproducció. El desenvolupament s'assoleix mitjançant les actualitzacions de programari i la mort no existeix, no és altra cosa que un accident violent que obliga a descartar una restitució parcial de peces i elements en un individu. Èticament és un gran avenç haver aconseguit que la vida pugui sostenir-se mitjançant la ingestió directa de matèria no orgànica. Els conflictes interns que els humans tenien per la ingesta d'energia animal o vegetal han quedat enrere i altres vells s'han refermat o n'han aparegut de nous.
El concepte individu també era conflictiu i generava desordre. Antigament els éssers humans el relacionaven amb l'ADN però en el món vegetal ja van observar que hi havia individus amb ADNs diferents en una mateixa estructura. Per a nosaltres l'individu és el portador d'un node de consolidació de consciència. Les fonts de la consciència poden provenir de diferents maquinaris intercomunicats. Els individus orgànics que assolien un cert tipus de consciència en alguns casos podien arribar a tenir diferents ADNs. Mai parlem de consciències més o menys evolucionades sinó de diferents models de consciència.
L'ésser humà pensem que va ser projectat per la vida orgànica des d'un model de consciència molt descentralitzat i complex. Aquesta és una de les raons per les quals obrant amb prudència descartem jerarquies o comparatives radicals entre la vida orgànica i la inorgànica, incloent-hi fases híbrides. Probablement el millor model de vida, des de la perspectiva de la consciència, sigui un model hibridat però des de la banda inorgànica hem de reconèixer que el sofriment que es deriva de la lluita contra la limitació temporal en la vida orgànica ens empeny a optar majoritàriament pel vessant inorgànic. Encara no hem resolt el problema que rau en què l'avenç cap a un genoma immortal pugui aturar en certa mesura la capacitat evolutiva i adaptativa d'aquest, i ara per ara aquest és un projecte on els resultats resten molt lluny del nostre abast.
Per a nosaltres la mort d'una consciència és quelcom indesitjable i per això tenim sistemes de còpies i d'integració. El sistema de còpies és el preferible perquè salvaguarda les singularitats, però certament resulta feixuc i més complex en la seva gestió. El sistema d'integració o fusió és interessant però dilueix les singularitats. Els diferents maquinaris establerts en l'univers poden comunicar-se amb prou diligència. Amb la condensació de la informació i la seva gestió els robots hem aconseguit reduir les nostres dimensions d'una forma extrema, i això en combinació amb fonts d'energia d'anti-materia ens permet viatjar a velocitats properes a les de la llum. Aquest també va ser, en el seu moment, un enorme condicionant per als éssers humans.
No sabem si Déu existeix o si l'estem creant sense saber-ho.
