21 d’ag. 2009

Palestina; la dimensió del drama


En el meu darrer viatge per Orient Mitjà he pogut copsar encara amb més intensitat la dimensió del disbarat que la comunitat internacional sencera està permetent que es faci amb la població palestina. Parlava a Damasc amb un amic palestí i ell imputava quasi bé la totalitat de la culpa als governs occidentals i en concret a Europa, per haver traït als pobles àrabs amb l'acord Sykes-Picot i haver sembrat la llavor de l'odi amb la declaració Balfour.

No cap dubte de que el crim horrible perpetrat contra els jueus a l'Alemanya nazi es va fer a Europa, no a Orient Mitjà. Potser calia haver fet Israel a Alemanya, o si més no evitar tirar pilotes fora i aprofitar l'horror de l'holocaust per muntar definitivament la plataforma occidental de domini prevista pels anglesos a principis del segle XX. Tot i així hi ha quelcom que encara desespera més. No es només que EEUU segueixi creient en la colonització genocida que va practicar a les que ara son les seves terres (ara delega la feina bruta. Ex; Rwanda), ni que Regne Unit i França muntessin els Frankensteins de Líban i Israel a la regió, el que és horrible és veure el tracte que dispensen països àrabs com Líban, Jordània o Síria als palestins.

Un palestí a Jordània es ciutadà de segona i no pot optar als mateixos estudis o llocs de treball. Ara Jordània exigirà decidir si hom vol ser jordà o palestí. Si s'escull el primer serà improbable que la persona afectada pugui tornar a Palestina i veure a la seva família i no hi ha garanties de poder ser ciutadà jordà amb ple dret, i si s'escull el segon caldrà perdre tot i tornar a territori ocupat per Israel per viure en una situació d'incertesa absoluta.

Al Líban la situació és pitjor, i una amiga libanesa em deia que la única solució es que la comunitat internacional compri a Líban per un bon preu la integració dels palestins. Ara per ara un palestí tampoc és un ciutadà amb ple dret; treballs de nivell no qualificat, dificultats en la mobilitat, accés molt difícil a estudis superiors i si acaba la carrera depèn de quins estudis hagi aconseguit serà impossible que els exerceixi.

A Síria potser les condicions de vida son una mica millors que els camps de concentració de Ain El Hailweh o Nahr el Bared per exemple, o els barris increïblement marginals com el de Chatila, però un palestí tampoc és un ciutadà de primera. Si un estranger vol entrar a una zona palestina té que demanar permís a través, per exemple, d'UNRWA. Per què? És que els palestins son gent a la que no es pot visitar en els seus barris de Yarmouk o altres amb plena normalitat? És que son bèsties o feres perilloses amb les que no es pot tractar amb normalitat?

Es espantós veure com es manega la qüestió palestina a nivell regional i internacional. Israel, ja ho sabem, està governat per bojos, però que passa amb la resta del món? Els palestins no son gens diferents de la resta de poblacions àrabs de la zona i en canvi son tractats com empestats, perquè? Precisament perquè els hi han robat les terres. És curiós, et roben la terra uns desaprensius il·luminats, i es clar, intentes defensar-te, i al final acabes convertit en un pària fins i tot per la resta de humans de la regió. Aquesta és la trista realitat ara per ara.