18 de gen. 2009

Banderes cremades i 400 infants morts sota les bombes


[En relació a l'article escrit per Joan B. Culla i Clarà al El Pais divendres 16/01/2009; “Por Gaza vale todo”]

Aquest escrit no és un escrit de reflexió sobre el drama del Congo, Afganistan, la repressió a Cuba o Guantánamo. Ho dic per apartar del mig arguments estúpids que pretenen fer de cortina de fum davant de la realitat que es viu en el cas concret de Gaza. J.B. Culla es pregunta perquè no hi ha qui és manifesta amb la mateixa passió contra el que passa al Congo, o anant més enllà, contra els coets llençats per Hamas damunt la població civil israeliana, però hi ha dues respostes senzilles a aquesta simulada sensibilitat:

  • La primera és que no hi ha constància de que ell hagi convocat cap mobilització per denunciar el que passa al Congo ni de que s'hagi preocupat fins ara d'aquesta qüestió ni de cap altra similar. Per tant no queda maco mencionar altres víctimes que han estat ignorades només quan es produeixen expressions que no l'hi agraden. Això és instrumentalitzar el patiment i es propi de gent sense gaires escrúpols.

  • I la segona és que cal dir que una manifestació contra el llançament de coets, per ser equitatius, tindria que combinar-se amb una petició de desmuntar el bloqueig il·legal i criminal sostingut per Israel contra el milió i mig de persones que hi ha a Gaza. Jo m'hi apuntaria, i de camí ens lliuraríem dels simpatitzants de Hamas. Tampoc em consta que l'hagi convocat mai.

Cadascú té les seves sensibilitats i és legitim que es bellugui d'acord amb elles, el que no té sentit és que qui no es mou per res de res desperti només amb la intenció d'ofegar les preocupacions dels altres. La legitimitat en la petició d'equitat en les reaccions popular a problemes com la guerra d'Irak o la de Gaza només la pot tenir qui demostra equilibri en les crítiques i sensibilitat davant dels conflictes injustos, i aquest no és el cas del columnista del que parlo. Penso que no te cap sensibilitat de cap mena i només avoca tinta quan es defensa a una població que per la raó que sigui menysprea de forma incomprensible.

Tindria que ser acusat de connivència o col·laboració amb els crims de guerra que està cometent l'estat israelià a Gaza? Jo crec que no, sis plau. No cal que adoptem plantejaments extrems i exagerats. S'expressa lliurement i te tot el dret de fer-ho, però si cal dir que la seva talla moral és inexistent, perquè dona més importància a un grapat de banderes cremades, a una pistola borrosa o a determinades expressions desafortunades, que a una pluja de bombes cluster o de fosfor damunt de població civil, que a 400 infants morts o a l'atac contra escoles de Nacions Unides, i que em perdonin però jo crec que mai s'ha de perdre el sentit comú ni l'ordre d'importància de les coses. Val més vessar tinta per un infant assassinat que per una bandera cremada.

Hi ha comparacions que a més a més augmenten la impostura moral. Hamas no és ETA, l'estat israelià no és l'estat espanyol, Olmert no és Ibarretxe ni Zapatero. No dic que sigui millor una cosa que l'altra, només dic que no es poden fer paral·lelismes tant matussers, i que ho faci un historiador com ell és alarmant perquè desacredita al ram i al món acadèmic. Totes les violències son terribles i abominables i cada vida d'un ciutadà israelià o palestí és infinita, però tampoc cal oblidar qui té el poder i el segueix tenint ara per ara en aquest conflicte, i qui podria cercar millor el camí cap a la solució, no és possible oblidar la desproporció del que està passant. Hamas és un partit que va ser acceptat en un procés electoral i el va guanyar, no ho oblidem, o millor dit, no ho oblidi senyor Culla. És terrorista? Probablement si, però i l'estat israelià? ho és o no ho és? Valdria la pena debatre-ho i no quedar-se atrinxerat en les llistes de la Unió Europea o en la llista de participants d'Eurovisión. Hamas és horrible senyor Culla però l'estat israelià també i ara mateix hi ha 400 nens morts que mereixen amb prioritat la seva preocupació i sensibilitat.

Senyor Culla, el proper dia que vostè organitzi o convoqui una manifestació contra les lapidacions a Iran o contra el conflicte del Congo, jo hi vindré, però no faci com el gos de l'hortolà que no deixa fer ni fa, permeti que la gent a la que encara li queda alguna sensibilitat contra la guerra es manifesti i mantingui una certa integritat. No ens vulgui arrossegar a tots cap la desintegració moral i intel·lectual.



A vegades els ocells fan cagarades

[En relació a l'article publicat per Xavier Sala i Martin el 17 de gener a La Vanguardia]

Efectivament és això, res de nou sota el Sol. Sala Martin ha tornat a disparar des del seu cable de telefon la típica caca corrosiva. Ara bé, furgant en la pastositat de l'excrement he trobat un rampell de lucidesa i he vist que ha reconegut allò que, un cervell tant ben dotat com el seu, ja tindria que haver vist i exposat fa 10 anys enrere, a saber; què produirà Espanya ara?.

Ell sempre ho soluciona tot amb competitivitat i amb desregulació (és a dir no intervenint) i aquest és el seu vici infernal, el vici de tota la patuleia d'empresaris merdosos que ens han conduit a aquesta situació conjuntament amb diferents governs venuts als interessos d'aquesta gent que té tanta presa en fer fortuna de qualsevol manera.

La cosa és que precisament ha estat la desregulació en el mercat laboral i en la vivenda el que ens ha dut a on som. Perquè en l'altra factor, els dels nomenats emprenedors o empresaris, no cal ni pensar, donat que sempre tiren pendent avall, pel camí pel qual menys esforç costa enriquir-se. A l'estil de la burgesia que va participar en l'ensorrament de la Castella dels Àustries, que va preferir invertir en deute públic destinat a les empreses idiotes d'expansió militar imperial enlloc d'en censos al-qitar destinats a inversió local en infraestructures de producció. Les coses no han canviat gaire des de fa 400 anys i els nostres empresaris segueixen preferint fer-se rics sense cap esforç.

Llavors, donat que la energia lliure del mercat omnipotent sempre condueix la riquesa a coses que no tenen res a veure amb la grandesa de les nacions (en aquest cas totxo i especulació), només ens queda la intervenció de l'estat, i això malauradament també va ser el que va mancar en el mercat laboral i en el de la vivenda durant masses anys. Perquè no és cosa de les errades del govern actual durant el 2008 com diu el senyor professor d'economia mencionat, sinó que es cosa que ve de fa 15 o 20 anys com a mínim.

a) Desregulació en el mercat laboral en forma de contractació il·legal de ma d'obra convocada pels empresaris per poder pagar sous per sota de l'establert i evadir impostos de forma massiva.

b) Desregulació del mercat de la vivenda, en el qual s'ha permès el lliure fer del mercat fins a conduir-nos a tots a on som ara; a preus i hipoteques irreals però que castiguen realment al més indefens.

Es clar que aquests dos elements en els quals els diferents governs no han volgut ficar-hi fre, han possibilitat que el poc compromís dels nostres empresaris amb el futur de la nació (o nacions) s'hagi desbocat de manera esparverant. Ni 20 anys de subvencions gegantines de la Unió Europea han servit per a que els nostres caps invertissin en investigació, en línies de producció innovadores, en formació. No, es clar, perquè era més fàcil construir a baix cost i vendre ben car.

I ara, arribats aquí, tinc que imaginar que el que l'economista, que dormia mentre tot s'anava podrint (quin fart de dormir senyor Sala Martin!), ens proposa ara, és que la infanteria d'anar a peu es prepari per fer el sacrifici que, tot i que hagués pogut ser molt més lleuger i suportable, no van voler fer els senyors empresaris d'aquesta península. Mala sort del país en el qual qui té poder i recursos per millorar se'ls rebenta de forma miserable!