28 de febr. 2010

Excés de escrits

De tant en tant algun columnista d'algun diari oficial (La Vanguardia, El Pais, El Periódico, Público...) ens parla dels mals de la democratització de l'escriptura com a conseqüència del boom de internet, els blogs i totes aquestes eines cibernètiques que agafen tanta volada darrerament. D'alguna manera l'argument és que ara qualsevol pot jugar a fer d'escriptor, escriure poemes, fins i tot editar un llibre a un cost baix.;“és un desgavell, una anarquia”.
Crec que aquestes reaccions son bones perquè encara que d'una forma limitada (no oblidem els milions de persones que no tenen accés a la xarxa), sembla cert que fins a un punt si que es democratitza la publicació de textos. El monopoli exercit per la industria editorial s'ha trencat, i amb ell la censura encoberta amb criteris comercials, aquest criteris que ha quedat patent que no tenen cap relació amb la qualitat. Hi ha qui creu que només podem llegir allò que passi el filtre del periodisme, el món acadèmic i la industria editorial oficial, com si sense cap d'aquests estris d'homologació hom no tingués dret a parlar o a escoltar parlar a qui li vingui de gust.
La qualitat? La qualitat és un criteri meu, que soc qui llegeix els textos al capdavall i qui no necessita de cap savi que li digui el que té que llegir o el que no. Els savis poden servir un determinat temps si hom vol fer una carrera acadèmica, dons aquí la bibliografia té una especial rellevància, però si hom vol aprendre, vol descobrir nous punts de vista, vol aproximar-se a la realitat, llavors amb les editorials i el món periodístic oficial no n'hi ha prou ni de lluny, més aviat pots tenir la frustració garantida.
Escriure és parlar, llegir escoltar. Estic fart dels criteris del poder, de les llistes de llibres més venuts, de Zafons i Catedrals del Mar, de Dan Browns i “genialitats” tant mediocres. Tot té els seus inconvenients es clar, però la literatura oficial en té molts. Internet obliga a fer molta recerca per trobar coses interessants i autèntiques, però s'hi troben. Passa el mateix en una llibreria, hi ha masses llibres, i trobar-ne d'autèntics no és fàcil, sobretot per als que llegim una mica.