30 de juny 2008

La esfera "mamotrètica" o deixeu el Camp Nou per les cabres

El futbol com esport sempre m'ha agradat, el que passa és que veure un partit bonic és una loteria i no m'agrada perdre el temps provant. Per altra banda hi ha dos elements més que fan que per a mi el futbol sigui una merda; les reaccions tribals que fomenta (em recorda els enfrontaments irracionals a pedrades entre jovent de pobles veins) i la professionalització i mercantilització, i per tant el podrimer que envolta aquest esport (val a dir que es pot traslladar a la resta d'esports en l'actual model social i econòmic).

Aquest esport és el factòtum dels comportaments i actituds imbècils de la societat humana; fanàtics professionals que son capaços d'apallissar o assassinar a qui sigui, eixelebrats que passen desapercebuts a la vida quotidiana capaços de llençar ampolles als jugadors quan piquen corners. Àrbitres que no veuen el que tothom veu i que poden alterar el decurs d'un partit sense que ningú hi pugui posar remei, instal·lacions gegants dins de les ciutats que col·lapsen la xarxa viària mentre al mateix temps les presons de dones (mòduls de materno-infantils inclosos) es fan fora de la ciutat per qüestions de elegància o seguretat (???).

I la veritat és que a la gran majoria de la gent no li agrada el futbol, el que li agrada és el merder que hi ha darrera, la trifulga entre barriades, el desori entre bàndols, despotricar de l'adversari, fer veure que és fidel a alguna cosa (irreal per altra banda). Cal estar alineat en algun bàndol i això és incompatible amb disfrutar el futbol, perquè pot passar que qui millor el juga no sigui del teu clan. Tant hi fa si parlem de la selecció espanyola, del Barça. l'Espanyol, Real Madrid o el club que sigui. Si a això li afegim tot el merder econòmic que mou aquest esport professional, el sous vergonyosos que es paguen, els diners que es despilfarren, la quantitat de manipulacions que hi ha a favor dels clubs més poderosos, el comportament estúpid del seguidors quan de forma justa s'intenta sancionar a un club (crec que molts no saben que s'ha aprovat la setmana de 65 hores), arriba un moment que és imposible veure'l per la tele perquè et donen arcades tota l'estona.

L'ésser humà, amb el seu model fantàstic econòmic i social és capaç de que un entreteniment col·lectiu divertit i sa, es converteixi en una cosa repugnant, perjudicial per la salut i extremadament imbècil. Jo em pregunto per exemple com és possible que cada día surtin diferents diaris amb un fotimer de fulls parlant de futbol. Els homes ens em fotem de les dones per les revistes del cor però no ens adonem de que les d'esport encara son més idiotes.

Els camps de futbol haurien de ser perquè hi pasturin les cabres o les ovelles, i fins i tot periòdicament es podría retransmetre per la tele la pastura. Penso que seria relaxant i bonic. Millor que els ganapies xutant la esfera amb tot de gent adulta trasbalsada.

13 de juny 2008

Europa governada per imbècils?

Vet aquí on som finalment. El capitalisme sense antagonismes ens condueix a que els governants dels nostres paisos es dediquin progressivament a xoriçarnos els quatre calers que fem pencant i a deixar-nos desvalguts davant de la màfia empresarial europea.

Europa s'amplia, però no per millorar la situació de la població d'altres paisos sinó per convertir el continent en un mercat barat practicable per als empresaris més cobdiciosos i amb menys escrúpols. Aquest sistema econòmic tan “fantàstic” en realitat ningú no sap com arreglar-lo i els que el maneguen només estan preocupats en com vetllar pels seus forassenyats interessos.

Ara ja ha arribat la setmana de 65 hores!!! Cal que ens calcem perquè això es va animant. Mentre l'andròmina del Banc Central Europeu soluciona els problemes de disfunció d'aquest sistema “cuasi perfecte” pujant els tipus d'interès i per tant augmentant els guanys en el sector bancari a expenses del nostre poder adquisitiu mentre tot es va apujant de forma cada cop més preocupant.

Son els nostres líders, polítics i econòmics, per desventura imbècils? Oi que sembla imposible fer-se aquesta pregunta? Fillets de déu! Dons sembla que cada cop ens apropem més a la hipòtesi pitjor, a la de que si que ho son. Potser per ser líder cal ser-ho. No només no saben que es maneguen sino que només tenen una cosa clara; afavorir als que menys ho necessiten.


Si us preocupa això de les 65 hores afegiu-vos a tota aquella mobilització que trobeu, i de moment aqui trobareu algunes eines senzilles:

No a les 65 hores!