Israel o la tragèdia de l'idiota-criminal al poder

Després de l'atac terrorista realitzat per l'administració israeliana contra la “Flotilla de la Llibertat” en aigües internacionals, i l'assassinat d'almenys 10 civils, ha quedat demostrada quina pot ser la tragèdia que un país ha de arrossegar si la seva població comet l'acte irreflexiu i imprudent de triar en les eleccions a una barreja de idiotes-criminals per gestionar les qüestions del seu estat. Bush, Blair i Aznar ens van demostrar fins on pot arribar aquesta barreja i els espanyols ho varem viure en carn pròpia. Israel ja fa temps que encimbella en les seves administracions a personatges lamentables. Resulta paradoxal que un país tan desenvolupat tecnològicament col·loqui en el poder a pallussos sanguinaris, com si la cultura jueva no hagués donat el millor de la intel·lectualitat mundial.

És un fenomen que posa en dubte el projecte d'un estat jueu perquè redueix la grandesa del pensament jueu a alguna cosa ridícula, que ni Rufus T. Firefly, primer ministre de Libertonia hagués imaginat a la Sopa de Ganso de Groucho, amb un afegit tràgic i horrible, l'habitual assassinat gratuït i covard. La llista de genis d'origen jueu és inacabable, quina maledicció ha caigut sobre Israel perquè sigui governada per carnissers-imbècils? Sabem que la construcció d'Israel no va ser més que una operació colonitzadora occidental que creixia a l'ombra d'un oportunisme basat en fets espantosos, però Hanna Arendt i altres brillants pensadors jueus parlaven d'una transcendència, de al no assimilació per la conquesta d'un horitzó d'una humanitat universal, de la possibilitat de ser jueu en un altre estat-nació. Encara que ella ja no entenia massa bé en què consistia la creació d'un estat jueu, jo no tinc la intenció de carregar contra l'origen d'Israel, però em pregunto quina fatalitat fa que els seus governants siguin cada vegada més estúpids i estiguin més limitats a causa del que sembla una fugida cap endavant imparable que impedeix qualsevol reordenació en les planificacions de les qüestions d'estat.

Israel es condueix a si mateixa cap a una via morta quan  limita els aspectes de gran estratègia (acords de pau, bloqueig de Gaza, assentaments il·legals, relacions amb els seus veïns, qüestió dels refugiats ...) i en un escenari tan estret, en el qual segons sembla no hi pot haver cap acte generós, no pot ser governada més que per imbècils perillosos. En la política no tot pot ser càlcul mesquí, ha d'haver generositat, d'una altra manera el peix es mossega la cua i les coses no poden fer més que degradar-se.