Escollir entre esquerra i país

Be, després de molt temps de tenir el blog aturat (les raons no us les explico però han estat de força major) torno a reprendre la publicació d'aquestes opinions no homologables agafant-me a un tema que no és d'actualitat bullent però és eternament viu. El canvi de líder a Esquerra Republicana de Catalunya em va sorprendre ja fa uns dies amb una sentència extravagant seva. Oriol Junqueras deia que 'Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país' Dicotomia artificiosa però que grata amb profunditat les ferides del nostre país perquè mai ha existit país sense esquerra. Son aquestes falses eleccions que mostren un biaix digne de la més profunda desconfiança, com per exemple aquella de “primer la guerra, després la revolució”.

Mai sabem per quina raó la gent sempre queda a la cua i primer son les abstraccions i els sacrificis, fins al punt que la gent mai es té en compte i l'únic que queden son les abstraccions. Un país no és res sense la gent. Un país és la gent que hi viu i hi treballa. I a la gent només se la defensa des de la esquerra. Esquerra i país van de bracet. I és absurd donar com a mal exemple la trajectòria del PSC-PSOE, doncs ja sabem que la seva política des del restabliment de la democràcia no ha estat d'esquerres, ha estat una traïció permanent a la majoria del seu electorat. De res en servirà (i ho he dit un bon grapat de vegades) la independència si això no queda clar. No té sentit viatjar amb gent sospitosa.

Per a la dreta el país son un grapat d'institucions manipulades, un grapat de tradicions artificioses, la llengua (quan convé utilitzar-la) i una bandera. Per a la dreta un país ho és tot menys la gent perquè la gent sempre hem estat carnassa per traficar, maltractar i comerciar amb ella. Ara Convergència i Unió ens ho està tornant a demostrar d'una forma molt clara amb aquestes retallades que només s'acarnissen amb els més febles, amb la classe productiva, que escanya els serveis més bàsics per a la població que paga el gruix de l'estat autonòmic i central. La dreta mai ha fet país, i per als que ens sentim d'esquerres cal que marquem bé la línia divisòria entre els que s'aferren a l'abstracció per oportunisme i conveniència, i els que volem un país de veritat on la gent sigui el més feliç possible.