Als diaris hi apareixen sovint joies del disbarat. Dissabte passat al diari La Vanguardia vaig trobar-ne una. Un paradigma del discurs retorçat neoliberal atapeït de falsedats i males interpretacions perfectament calculades. I qui podia ser el geni? Les campanyes a favor de la depredació global il·limitada tenen una sèrie d’axiomes propis variats i que conformen una xarxa densa. Un d’aquests conceptes és el que surt del punt d’arrencada de que ésser ric o triomfar en la cadena caníbal del capitalisme és imprescindible i genial. En relació a això XSM, emparant-se en Robert Shiller, diu que "la creixent desigualtat econòmica existent a EEUU és deu a que la globalització tendeix a premiar a la gent preparada amb mentalitat universal, en lloc dels que es guanyen la vida a través d'amistats i connexions polítiques locals".
És un veritable sarcasme el que exposa aquesta gran eminència. En aquest model econòmic i social no hi ha lloc per a que tothom sigui premiat, i tal i com van les coses cada cop n'hi ha menys. A més a més cal revisar el concepte mateix de ser premiat per veure si serveix per alguna cosa realment útil des d'un punt de vista cosmopolita. Potser el que vol dir és que els rics amb contactes a fora es fan rics més ràpid que els que només tenen contactes locals, cosa que per una banda no es cap descobriment, i que per l'altra no cal confondre amb cosmopolitisme. Eren els nazis cosmopolites perquè van pactar amb Japó?
XSM no s'explica bé i deu voler dir que els empresaris de Catalunya farien bé en afegir-se a l’entramat multinacional el més ràpid possible passant de Catalunya, del seu govern, dels seus treballadors i ciutadans, que son una rèmora per als seus afanys d’enriquiment. El neoliberalisme i la globalització, que no son tendències cosmopolites, consisteixen en això; en reforçar la xarxa internacional empresarial per espoliar millor als febles. Un altra cosa destacable és que per a ell ésser ric és la única cosa a la que un homo sapiens sapiens pot aspirar. Com si ser ric (equivalent a ser premiat) fos sinònim d'intel·ligent i no de lladre (per exemple), i no de persona sense escrúpols (per exemple), i no de paràsit (també per exemple). El tipus de mentalitat universal de la que parla Schiller deu ser la que ja tenien els salvatges que van colonitzar de forma cruel i sanguinària Africa i Amèrica.
Segons ell ser premiat és l'objectiu vital de l'homo sapiens sapiens i qui no ho aconsegueix és perquè és com una mena de disminuït. XSM pretén resoldre el problema de la desigualtat econòmica i la injustícia social en un tres i no res. amb idees metafísiques. També Luter i el bandidatge nobiliari de la seva època s'emparaven en la fe i en Déu per justificar l'ordre social i econòmic existent (es a dir el desordre). D'aquest tipus d’argúcies la història humana n’està farcida. El seu és deliberadament un discurs il·luminat i esotèric, em recorda a les filosofades de Rajoy al Faro de Vigo. Només li cal dir que hem de tenir Fe en el capitalisme i explicar-nos que ha pujat a una muntanya i que un arbre que cremava li ho ha dit tot.
No admet que pugui haver-hi gent que no tingui cap necessitat de ser rica i participar en el gran concurs cap al cim, sinó que només vulgui viure en pau, estimar a la seva gent i treballar només el necessari sense la obligació de pagar delmes a una colla de paràsits que li posen preu a tot sistemàticament i que per fer-ho han construït durant segles els mecanismes de poder existents (és això ser emprenedor?). Hi ha molta gent que no vol ser com els "Añaños" de Vargas Llosa i no vol muntar cap empresa de coca-cola nacional.
Tampoc pensa que en un moment donat hi ha molta gent que no té oportunitat de ser emprenedora perquè el seu sistema de premis barra el pas al 90% de la població mundial. El seu sistema és tan perfecte com una maquina "tragaperras" d'aquestes que trobeu als bars sovint; està perfectament programada per buidar butxaques a qui participa en la "sort" del seu sistema. Al mateix temps a l'altra banda omple les butxaques de quatre espabilats i privilegiats sense escrúpols.
I es que aquest món no dona perquè tots ens dediquem a fer d'emprenedors i dedicar el temps a descobrir com ferrar els gossos amb llonganisses, no dona perquè tothom especuli, distribueixi, visqui de la borsa, de rendes. Algú té que pencar de veritat! I aquest és el problema principal: el que penca de veritat és el castigat per un sistema que només premia als endollats de sempre, als que sempre han tingut calers, a la gent sense escrúpols, als que li fan la pilota al poder (local o mundial). I cal no confondre poder amb sector públic. Menys ara que qui mana de forma clara i incontestable son les corporacions internacionals privades i no el poder públic.
Però l'article de XSM té molla perquè és un autèntic assortit d'animalades neoliberals. S'aixopluga en el cosmopolitisme per fer front a això que darrerament es diu de que els empresaris catalans no donen
I ha arribat l'hora de preguntar, intervencionista? I com és que a Barcelona el preu de la vivenda en menys de 10 anys s'ha triplicat? És degut a l'intervencionisme de qui? I com és que els sous no s'apugen de cap manera mentre tot puja cada cop d'una manera més desaforada? I com és que al parc infantil del costat de l'església de Sant Pau del Camp hi va una empresa privada a netejar un cop a la setmana i per això està ple d'immundícia quasi sempre? És l'excés d'intervenció?
Fa temps que qui mana son les grans empreses multinacionals i que els polítics no pinten res, o si pinten és per obrir les portes a una depredació cada cop més descontrolada, o per lluitar entre ells per guanyar-se els favors del mercat global, o per endegar guerres clàniques com la que hi ha entre Madrid i Barcelona. El mercat polític és irrisori, ja no incideix en la realitat. Son els grans empresaris qui promouen econòmicament als polítics que arriben al poder. Sense ells és impossible fer gran cosa. Tots els partits estan llastrats pel finançament i és per això que no intervenen en res real.
No em queda més remei que imaginar que les absurditats de XSM responen a que els defensors de la depredació global com ell s’angoixen perquè el saqueig va massa a poc a poc, voldrien que fos avui quan només els escollits de sempre gaudissin de la més absoluta impunitat per esclavitzar a la massa. També hi ha un altra possibilitat. Potser son extremadament espirituals i creuen en el Déu Mercat. Es clar, el Mercat és un Déu benigne que té que decidir qui es fa ric i qui no segons els mèrits emprenedors. Ja n'hi ha prou de bestieses! El mercat son ells mateixos i fan amb ell el que els hi dona
Per als teòrics de la depredació global il·limitada cosmopolitisme vol dir poder endur-se la fàbrica o l’empresa a un lloc on els treballadors treballin gratis quan a ell li doni la gana i sense cap explicació (si son infants millor), o poder importar ma d’obra barata sense contractar per rebentar els sous de la ma d’obra local, poder importar mercaderies a baix cost encara que això rebenti les economies dels països d’origen i dels de destí, poder extraure recursos valuosos d’allà on sigui sense que els propietaris teòrics diguin res. Això no és cosmopolitisme això és depredació i cosmoparasitisme.
Aquests articles son genials, només cal invertir-los per saber que passa en realitat. Ah! Els de
Apreneu, apreneu a llegir a l’inrevés. Aquí teniu l’enllaç;
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/cosmopolitans/cosmopolitans.htm
Ah! I si voleu llegir una història divertida aquí teniu l’enllaç dels Añaños del Llosa.
http://www.hacer.org/current/Peru012.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada