17 de des. 2007

Barcelona, pobre ciutat de merda!




La Barcelona olímpica del 1992 va enlluernar quasi bé a tothom. Molt temps enrere ja hi havia qui denunciava la maniobra de l’administració municipal i del govern autònom com a tapadora d’una transformació dirigida bàsicament a alimentar una profunda operació especulativa immobiliària.

L’esquerra municipal neoliberal i “quintacolumnista” no ha fet més que seguir el guió de Porcioles i de l’administració franquista. Allò que tan ens va frapar en aquell programa televisiu en el qual quedava patent la proximitat entre Maragall, Serra i Porcioles no ens té que sorprendre.

Fa anys que l’esquerra en aquesta contrada i en altres ha canviat de bàndol sense canviar de jaqueta. Son neoliberals, son de dretes i estan de la banda del capital financer, de la banda dels rics i en contra de la justícia social. Sembla fort dir això però cal que comencem a despertar i deixar-nos de romanços. Ens han entabanat a base de bé.

El 1997 jo m’hipotecava amb una vivenda de 13 milions de pessetes (uns 78.000 euros) i ara aquesta vivenda val al menys 240.000 €. La vivenda ha triplicat el preu en menys de 10 anys. Ens han bé pres el pel de forma espectacular.

Aquesta municipalitat, i la Generalitat, es preocupen d'impedir que uns caimans actuïn en un circ i fan la vida impossible a una família, o li prenen la serp a un encantador de serps emparant-se en la llei de protecció d'animals, però al mateix temps permeten que la vida de la gent humil es degradi cada cop més.

D’ignomínia n’hi ha per parar un tren. La mobilitat a Barcelona és una ruïna. La Generalitat de Convergència va promocionar la dispersió de la ciutadania arreu sense preocupar-se de reforçar la xarxa de transport públic. N’hi ha per tothom. L’Ajuntament de Barcelona tampoc ha fet seva aquesta preocupació perquè hi ha trajectes dins dels límits municipals de Barcelona a on anar exigeix més temps que viatjar a Girona.

La política de sostenibilitat municipal també és una presa de pel. En aquesta ciutat és fomenta el consum per afavorir a les grans corporacions que es dediquen al subministrament energètic, la política de recollida de residus només ha aconseguit una cosa; arruïnar als drapaires i fer la vida més difícil als sense sostre. La quantitat de roba, equipament electrònic, llibres, menjar i altres materials en estat recuperable que és llença a Barcelona i desaprofita és bestial. L’Ajuntament el que fa amb això, a banda de posar-ho difícil i de no aprofitar aquests recursos per afavorir a població en risc d’exclusió, no sabem que és. Enlloc d'anar al CCCB o al MACBA aneu a visitar algun dissabte els punts verds de Zona Franca o Bon Pastor.

Deixem-nos de tonteries i de autocomplaença. Aquesta ciutat no és cap model d’esquerres, cap model d’autosostenibilitat, cap model de participació. Es una ciutat porca i caòtica en la qual l’administració és passa el temps fent propaganda (despilfarra molts diners en paperassa), muntant simulacres de participació, i tirant-li la pilota al ciutadà deixant-lo desprotegit davant el desordre inherent a una aglomeració humana de milions de persones.

És la tercera via. El “quintacolumnisme” modern en el qual no cal canviar de bàndol perquè el bàndol canvia sencer. Si no t’adones acabes tu dins de la reacció ultracapitalista.

Barcelona, quina merda!!! Com t’han deixat entre fatxes i progres yupis!!!

3 comentaris:

Anton ha dit...

totalment d'acord amb aquesta anàlisi. jo era un entusiasta de Barcelona i vaig començar a trobar difícil defensar-la cap el 2002. els darrers anys ja era una ciutat que s'autoadul.lava i estava perdent la noció de la realitat. sort que les bufetades d'aquest estiu n'hauran desvetllat a més d'un. de tota manera no crec que el sistema de fons canvïi fins que la cultura occidental consumista se'n vagi a pique en bloc. Salut!

La Pubilla ha dit...

Fot molt reconèixer que estem en mans de bandolers però crec que tens raó i l'anàlisi és correcte.

Ernest ha dit...

De fet la 3ª Via és una commutació que porta a la dreta directament.