Fent una ullada al blog “A Sueldo de Moscú”, un que em cau més o menys simpàtic, em quedava una mica bocabadat quan llegia que els estudiosos de la comunicació li diuen j-blogger a aquell periodista que té un blog. “Mira qué bien: otra cosa inútil pero misteriosa que enseñar en las facultades.” diu amb saviesa el blogaire Ricardo.
Això m'ha ratllat i m'ha començat a patinar la corretja del ventilador i he acabat penjant una foto de la sèrie V (no te cap relació però hi ha moltes coses que no la tenen).
La elaboració permanent de termes per descriure elits o per generar taxons nous amb la fi de filtrar capciosament al personal em fa bullir la sang. Per a mi el que pensin els professionals, els estudiosos o determinada gent de pedigrí del món de la comunicació envers els blogs i les etiquetes que vulguin posar a aquest mitjà d’expressió, em sembla tan rellevant com la opinió dels matalassers sobre la telefonia mòbil.
Que en fa de temps que els mitjans de comunicació no deixen de vomitar merda indiscriminadament i que la professió ha perdut qualsevol credibilitat! Com perquè hi hagi qui digui que a la xarxa hi ha massa soroll i informació poc fiable. Ostia, quin descobriment! I al paper de la Vanguardia, al del País o al del Periódico hi ha un xivarri que fa por.
No se que s’aprèn a la facultat de Periodisme però és clar que o és terriblement tòxic o no s’aplica. I llavors tenint en compte aquestes premisses, que coi m’importen aquestes mamarratxades del tipus j-bloggers? O és que pretenen crear una distinció de qualitat entre blogs? o volen aconseguir que per tenir un blog acabem demanant a industria que algú homologat ens signi uns butlletins blaus o grocs?.
Aquesta és una raó per la que aquest blog es diu com es diu, Opinions Sense Homologar. Sobretot perquè les homologacions son per una banda mecanismes del poder que faciliten la seva concentració i repartiment entre les clienteles de torn, i per l'altra perquè no garanteixen la inexistència ni del frau ni de la mala qualitat.
Per contra d’aquesta desfici produït pels papanates que sommien en filtrar els blogs amb l’objectiu de no permetre que qualsevol pugui escriure o el que es pitjor; que qualsevol pugui ser llegit, jo propugno la recerca de blogs autèntics, fets com la melmelada casolana, i sense ínfules elitistes, recerca que es tindrà que fer de forma laboriosa i no visitant la web del Col·legi de Bloggers de torn.
Per exemple crec que és una pena i una pèrdua de temps o confusió conceptual buscar blogs a través dels mitjans de comunicació digitals convencionals. Els blogs tenen sentit quan son llocs incontrolats on la gent explica la seva des de la òptica micro o macro que li dona la gana, i poden contenir tanta veritat i tanta mentida com el Time, la Fulla Dominical de la parroquia, El Pais, el 20 Minutos, un manual d’instruccions d’un ventilador o qualsevol altra producte homologat del món de la comunicació. Com a gran blog descobert recentment que pot ser l’antítesi de la mamarratxada dels j-bloggers no puc més que subratllar el de Nación Carmona. Caram! Un blog en el que no teniu perquè compartir al cent per cent el que el seu propietari diu però que és autèntic, un blog biològic i ecològic fet amb productes de la terra, i no amb morralla professional comunicativa de merda.
Això m'ha ratllat i m'ha començat a patinar la corretja del ventilador i he acabat penjant una foto de la sèrie V (no te cap relació però hi ha moltes coses que no la tenen).
La elaboració permanent de termes per descriure elits o per generar taxons nous amb la fi de filtrar capciosament al personal em fa bullir la sang. Per a mi el que pensin els professionals, els estudiosos o determinada gent de pedigrí del món de la comunicació envers els blogs i les etiquetes que vulguin posar a aquest mitjà d’expressió, em sembla tan rellevant com la opinió dels matalassers sobre la telefonia mòbil.
Que en fa de temps que els mitjans de comunicació no deixen de vomitar merda indiscriminadament i que la professió ha perdut qualsevol credibilitat! Com perquè hi hagi qui digui que a la xarxa hi ha massa soroll i informació poc fiable. Ostia, quin descobriment! I al paper de la Vanguardia, al del País o al del Periódico hi ha un xivarri que fa por.
No se que s’aprèn a la facultat de Periodisme però és clar que o és terriblement tòxic o no s’aplica. I llavors tenint en compte aquestes premisses, que coi m’importen aquestes mamarratxades del tipus j-bloggers? O és que pretenen crear una distinció de qualitat entre blogs? o volen aconseguir que per tenir un blog acabem demanant a industria que algú homologat ens signi uns butlletins blaus o grocs?.
Aquesta és una raó per la que aquest blog es diu com es diu, Opinions Sense Homologar. Sobretot perquè les homologacions son per una banda mecanismes del poder que faciliten la seva concentració i repartiment entre les clienteles de torn, i per l'altra perquè no garanteixen la inexistència ni del frau ni de la mala qualitat.
Per contra d’aquesta desfici produït pels papanates que sommien en filtrar els blogs amb l’objectiu de no permetre que qualsevol pugui escriure o el que es pitjor; que qualsevol pugui ser llegit, jo propugno la recerca de blogs autèntics, fets com la melmelada casolana, i sense ínfules elitistes, recerca que es tindrà que fer de forma laboriosa i no visitant la web del Col·legi de Bloggers de torn.
Per exemple crec que és una pena i una pèrdua de temps o confusió conceptual buscar blogs a través dels mitjans de comunicació digitals convencionals. Els blogs tenen sentit quan son llocs incontrolats on la gent explica la seva des de la òptica micro o macro que li dona la gana, i poden contenir tanta veritat i tanta mentida com el Time, la Fulla Dominical de la parroquia, El Pais, el 20 Minutos, un manual d’instruccions d’un ventilador o qualsevol altra producte homologat del món de la comunicació. Com a gran blog descobert recentment que pot ser l’antítesi de la mamarratxada dels j-bloggers no puc més que subratllar el de Nación Carmona. Caram! Un blog en el que no teniu perquè compartir al cent per cent el que el seu propietari diu però que és autèntic, un blog biològic i ecològic fet amb productes de la terra, i no amb morralla professional comunicativa de merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada